El Cómic Japonés o Manga

               

El còmic japonès, o anomenat avui en dia manga, té arrels “ancestrals”, tals com els Chojugiga, dibuixos humorístics que van aparèixer durant els segles XII-XIII, i que tenien com a protagonistes a els animals, i els Ukiyo-e, gravats sobre fusta dels segles XVII-XIX. Tenint en compte això, se sol destacar la obra precursora “El viatge a Tokio de Tagosaku i Mokube”, de l’autor Rakuten Kitazawa, al 1901, el qual al 1905 va fer una revista anomenada “Tokio Puck”.

A partir d’aquestes referències, les editorials japoneses van començar a publicar revistes infantils com Shonen Club (1914), de la companyia Kōdansha. En 1923, es publicava el còmic “Shichan no boken” (1923), de Katsuichi Kabashima. Al 1950 Tezuka publica “Jungle Taitei” i, un any més tard, va dissenyar el còmic de ciència ficció” Atomu Taish” conegut en el mercat internacional com “Astro Boy”. Al 1955, Kōdansha mantenia una revista mensual de manga per a nens, Bokura, i una altre per a noies, Nakayoshi. A partir d’aquest èxit, altres editorials van potenciar aquest format i, al 1956 va sortir a la venda la primera publicació setmanal de manga, Shukan Manga Times.

El còmic infantil amb més èxit i llarg de la historia del manga, “Doraemon”, es va publicar al 1970. Creat por Motoo Abiko i Hiroshi Fujimoto, i sota el pseudònim de Fujiko F. Fujio, a mitjans dels noranta ja havia venut 109 milers de còpies.

Cap als anys setanta, al 1972, Go Nagai publica “Mazinger Z”. Un altre artista de fama és Akira Toriyama, que al 1980 va publicar “Dr. Slump”, i ”Bola de Drac” al 1982. Al mateix any, sortia un dels altres grans èxits del còmic japonés, “Akira”, de Katsuhiro Otomo. Aquest, va ser el impulsor de la venda de còmics manga a l’estranger quan, al 1988 es va començar la distribució per Estats Units, coincidint amb la publicació del seu curt metratge. Dos anys després, es va expandir a Espanya, Itàlia i França. Juntament amb el còmic de Bola de Drac, s’estableix la completa expansió del còmic nipó a Europa i Amèrica.

Shueisha, Shogakukan y Kodansha són les editorials que controlen actualment el mercat del còmic japonès. L’univers del manga s’ha desenvolupat en tots els suports tecnològics de que disposa el sector de l’oci, des de jocs de rol i les videoconsoles, fins al col·leccionisme de figues i maquetes.

El còmic Espanyol

          

El còmic espanyol apareix a la península l’any 1865 amb la publicació de la revista de sàtira política “En caricatura”. Al 1915 apareix a Barcelona la revista Dominguín, sent la primera que és publicada de manera regular. En ella col·laboren els principals il·lustradors catalans de l’època: Apa, Llaverías i Opisso. Joaquín Buigas Garriga compra la revista TBO (1917) y la transforma segons el seu estil, aconseguint un èxit prou notable. Cap al 1921 apareix la revista Pulgarcito, intentant imitar a TBO sense aconseguir res de semblant. Els millors dibuixants d’aquesta època són: Salvador Mestres, Niel, Donaz i Urda.

“Roberto Alcázar y Pedrín” és un còmic que apareix al 1940 que utilitza un llenguatge popular amb refranys i expressions vulgars, molt a la línea dels costums de la Espanya de postguerra.  És la col·lecció d’aventures més llarga del país.

“El Guerrero del Antifaz” va tenir molts imitadors, però cap va ser capaç d’igualar-lo. El dibuix era de M. Gago, un creador de còmics nat, amb una riquesa de vocabulari i que va tenir, durant els primers 15 anys, un èxit prou remarcable. Al 1954 es crea el primer còmic de ciència ficció espanyol, anomenat “Diego Valor”. Possiblement, el còmic espanyol més famós, i seguint l’èxit de “El Guerrero del Antifaz” apareix, cap al 1956, el “Capitán Trueno”, un prototip de protagonista aventurer defensor dels pobles oprimits. El dibuix era de Víctor Mora i el text i la estètica de Ambrós. A partir d’aquí, imitant al “Capitán Trueno”, al 1058 es publica “El Jabato” creat per el mateix guionista.

Un dels grans autors espanyols dels últims anys és  Francisco Ibañez, creador del mític còmic de “Mortadelo y Filemón”.