El còmic Espanyol

          

El còmic espanyol apareix a la península l’any 1865 amb la publicació de la revista de sàtira política “En caricatura”. Al 1915 apareix a Barcelona la revista Dominguín, sent la primera que és publicada de manera regular. En ella col·laboren els principals il·lustradors catalans de l’època: Apa, Llaverías i Opisso. Joaquín Buigas Garriga compra la revista TBO (1917) y la transforma segons el seu estil, aconseguint un èxit prou notable. Cap al 1921 apareix la revista Pulgarcito, intentant imitar a TBO sense aconseguir res de semblant. Els millors dibuixants d’aquesta època són: Salvador Mestres, Niel, Donaz i Urda.

“Roberto Alcázar y Pedrín” és un còmic que apareix al 1940 que utilitza un llenguatge popular amb refranys i expressions vulgars, molt a la línea dels costums de la Espanya de postguerra.  És la col·lecció d’aventures més llarga del país.

“El Guerrero del Antifaz” va tenir molts imitadors, però cap va ser capaç d’igualar-lo. El dibuix era de M. Gago, un creador de còmics nat, amb una riquesa de vocabulari i que va tenir, durant els primers 15 anys, un èxit prou remarcable. Al 1954 es crea el primer còmic de ciència ficció espanyol, anomenat “Diego Valor”. Possiblement, el còmic espanyol més famós, i seguint l’èxit de “El Guerrero del Antifaz” apareix, cap al 1956, el “Capitán Trueno”, un prototip de protagonista aventurer defensor dels pobles oprimits. El dibuix era de Víctor Mora i el text i la estètica de Ambrós. A partir d’aquí, imitant al “Capitán Trueno”, al 1058 es publica “El Jabato” creat per el mateix guionista.

Un dels grans autors espanyols dels últims anys és  Francisco Ibañez, creador del mític còmic de “Mortadelo y Filemón”.